Aquest bloc neix de la il·lusió dels alumnes del curs d'escriptura de compartir, més enllà de la classe, els seus escrits i exercicis.
És una bona forma per poder actualitzar, en el cas que els exercicis necessitin correcció, els texts i també en el cas de que algú es perdi una classe podrà veure aquí els resultat i fins i tot, si ho desitgen, penjar els seus encara que no hagin vingut.
Si al final resulta que hi perdem l'interès o que per qüestions de temps no ho seguim, l'aula 401 seguirà sent un espai on podrem compartir els nostres escrits i seguir aprenent.
Hola,
ResponEliminaespero que funcioni força temps aquesta aula 401. Haurem de ser curosos i recordar el comentari de la Laura sobre la conveniència de no desviar el centre de gravetat cap a la xarxa.
Eternament vostre.
Adolf
Hola a tots!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies Bet per crear al blog i facilitar la tasca de recopilació de textos.
Fins dimecres :-)
Alessandro
Narradores i narradors, bona nit!
ResponEliminaBet, moltes gràcies per crear Aula 401!
A veure qui és el primer a penjar-hi alguna segona versió dels seus textos...
Fins dimecres;)
Laura
A més es una molt bona forma de que encara que acabem el curs, poguem seguir en contacte i llegir-nos, si penjem cosses i sempre que volem, es un plaer compartir aixó amb vosaltres!
ResponEliminaLeyla.
Moltes gràcies Bet!....
ResponEliminaNúria
Doncs ja veieu que jo finalment he sabut entrar i fer-me amb un perfil.
ResponEliminaAquesta és una de les fotos que tenia al pen drive, però després des de casa intento canviar-la.
Gràcies per deixar-me entrar en aquest fascinant món dels creadors i creadores de paraules. Com ja aneu veient, a part d'utilitzar molts verbs quna escric, estic aprenent sobre la marxa.
Espero que aquest curs em posi una mica a la via dels que amb les paraules ens deixen veure altres realitats.
Ens veiem dilluns.
David
Hola de nou. No sé com publicar entrades, cosa que em faria molta il·lusió.
ResponEliminaI em podeu dir com us trobo al Facebook, si us plau?
Gràcies David
Hola Deixeu-me posar un poema del V. A. Estellés. M'agrada molt.
ResponEliminaAquella olor que tenia el teu cos...
No era l'olor dels cossos que es perfumen.
Era una olor com d'aigua, elemental,
era una olor -ni tan sols era olor-
de netedat i pulcra intimitat,
una tendral netedat com de brossa
fonamental, primordial, primera.
Abans de fer l'amor jo perseguia
a cada pam, damunt la teua pell,
la fascinant arrel d'aquella olor
que, molt golut, secretament m'atreia
fins a arribar el moment del vertigen;
i com aquell qui es llença a una cisterna
o com aquell que adelerat es dutxa
queia damunt el teu cos amadíssim
o te'm posava damunt el meu cos,
car el teu cos, molt sovint, em cobria
com una brossa, una pluja, propici.
No era l'amor, i era més que l'amor.
Era un amor de forestal origen,
era un amor com quan plou a la selva,
era un amor, tel·lúrica fondària,
fins arribar al principi dels arbres.
Vicent Andrés Estellés
Que vagi bé.