Nova mirada Spiderman

El somni impacient

En Marcel era un somni impacient. Amb el seu estat clarament eteri es posava en els peus del llit i escoltava a aquella mare i filla els primers minuts de la nit. Aquell dia havia preparat un somni ben bonic per a la nena, la Lola.

Era un somni rodat en uns camps de flors blaves. Allà la nena es trobava amb la seva millor amiga i reien sense parar. La mare s’ho mirava de lluny i se sentia tan orgullosa com feliç. En Marcel havia dissenyat un somni curt, amb una fotografia de colors moderns i alegres i una banda sonora dels Manel (el grup de música que li agradava a la Lola).

Mentre esperava que la mare acotxés a la seva filleta sentia les converses que tenien i mirava (sense que el veiessin, esclar) el còmic que estaven llegint les dues. Era un còmic de l’Spiderman.

En Marcel no era un somni qualsevol. Tenia poders màgics i podia llegir els pensaments del qui l’envoltaven i veure-hi com si estigués situat al bell mig del seu cor.

Eren tots tres a l’habitació: la mare, la filla i el somni impacient, en Marcel. Com ja us deveu imaginar en Marcel era tan fugisser com invisible.

- Va, noies, a veure si us apresseu que ja estic tip d’esperar! Qui ho ha dit que fos bo llegir abans d’anar a dormir! Qui us ha recomanat llegir un còmic de l’Spiderman amb uns poders tan poc higiènics com construir teranyines per tot arreu? – pensava en Marcel mentre se les mirava i escoltava.

Va fer el xafarder i es posà entre mig de les dues sense que elles ho notessin. En aquella vinyeta l’Spiderman s’estava cagant les calces (o millor dit, els calçotets que l’engavanyaven).

El va sorprendre la rialla, sorpresa i sorneguera, de la mare. Se la notava tan desconcertada com quan un ateu de naixement copsa que Déu existeix.

Se li encomanà aquella sensació d’astorament. Ell sempre havia pensat que els superherois estaven per damunt del mal i de la debilitat i, alhora, no podia evitar pensar que, com és ben sabut, l’home és el fort i la dona el sexe dèbil.

No entenia l’acolliment de l’Spiderman. De què tenia por? Potser era d’alguna lluita amb un monstre verd amb punys infalibles?

Davant de tants dubtes restà immòbil esperant el final d’aquella història. Es feia tard i tenia por d’adormir-se i que la nena es quedés sense el magnífic somni que li havia preparat.

- Òndima! ...Ara ho entenc tot. Resulta que a l’Spiderman li faltaven exactament tres dies per casar-se. No m’estranya que el pobre estigués ben acovardit. No n’hi ha per menys!

La mare va acaronar a la seva filla i la besà. Per a en Marcel va ser com un senyal dels tècnics que deien:

- S’aixeca el teló i comença la funció! En Marcel inicià el somni tot obviant els crèdits; anaven tard.

Núria Pujolàs Puigdomènech